Més val un silenci… que mil paraules buides.

Fa molt que no escric cap post. Avui dia, en l’era de la immediatesa i del  fet de publicar-ho tot, sembla que quan callem, és que no “estem fent res amb la nostra vida”. Jo crec que els silencis són necessaris, i que els canvis més profunds, no són públics.

El vent m’ha fet volar algunes conviccions, i m’ha fet girar de rumb uns quants cops, també. Al final, he arribat al mateix port d’on vaig partir el dia que vaig decidir embarcar-me a l’aventura de construir el meu projecte, amb la publicació, recentment reeditada en ebook i en anglès i castellà, de La Llúcia i el tresor del gambutzí. No sóc la mateixa persona que va fer-se a la mar, porto a l’esquena aprenentatges i cicatrius que mai hagués adquirit sense haver-me mullat. Però puc dir que després de tot el viatge, l’única cosa que s’ha mantingut en peu és que vull continuar fent el que m’apassiona, que és la didàctica del patrimoni, en els seus molt diferents formats. Ara, el projecte s’amplia, i s’independitza del llibre. No és un camí fàcil. No ho ha sigut fins ara, i no crec que ho sigui en el futur més proper. Però no hi ha hagut, fins ara, res que em capfiqui com el meu projecte. Així que a partir d’ara, dedicaré aquest espai exclusivament a allò que realment em motiva, i a donar a conèixer el que faig, que en definitiva, és qui sóc. Espero que us agradi la nova cara del blog! Si teniu cap suggeriment, no dubteu en contactar-me!

Salut, jocs i patrimoni!

Maira.